El primer satèl·lit artificial, el Sputnik, va ser llançat en 1957 per la Unió Soviètica. Des d’aleshores, més de 6.000 satèl·lits han sigut llançats a l’espai. Aquests són d’una gran importància i utilitat per a fer estudis de la Terra, l’entreteniment (televisió), la seguretat, les comunicacions (telefonia), la navegació (internet)... També serveixen per a prestar serveis educatius, amb finalitats militars i d’educació científica.
Els
satèl·lits d'òrbita terrestre baixa giren al voltant del planeta més de 30
vegades més ràpid que un avió, a una altitud d'entre 80 i 1.700 km. Aquests
aparells poden fer una òrbita completa en 80 minuts. Quasi la meitat dels
satèl·lits en funcionament són d'aquest tipus.
L'altitud dels satèl·lits d'òrbita
sincronitzada amb la Terra se situen a uns 35.700 quilòmetres de la Terra i la
seua òrbita es produeix cada 24 hores.
 |
| 10 majors propietaris/operadors dels 957 satèl·lits actius |
EUA opera 423 dels 957 satèl·lits que hi ha actualment en òrbita. A certa distància el segueix Rússia, però també Xina va establir una presència notable a l’espai.
Almenys 115 països
posseeixen com a mínim una participació d’un satèl·lit. En este gràfic, el país
d’origen s’identifica com el lloc on es troba operador o propietari.
En l’actualitat,
44 Estats tenen acords d’aquest tipus, sent EUA, Taiwan, Japó i França els majors
accionistes en eixes col·laboracions.
Per satèl·lits
multinacionals entenem aquells que són propietat de més de tres accionistes
internacionals.
 |
| Satèl·lits lançats des de 1957 fins 2010 per país |
La U.R.S.S. va
posar el primer satèl·lit en òrbita en 1957. Des de aleshores, s’han llançat més
de 6.000. Aquest gràfic mostra una cronologia del llançament de satèl·lits d’EUA,
la U.R.S.S. , Xina i la resta del món des de 1957. La icona del satèl·lit marca
el màxim nombre de satèl·lits llançats en un any en cada categoria. En la
U.R.S.S., eixe màxim va tindre lloc en els anys 70 i 80, en un moment
coincident amb el programa espacial soviètic, quan es llançaren molts satèl·lits
de vida curta, utilitzats per a navegació i comunicacions.
En el cas d’EUA,
el màxim es va alcançar en 1998 com a resultat d’un augment dels llançaments
comercials amb el fi d’implementar tres xarxes satel·litals de comunicacions:
Globalstar, Iridium i Orbcom. Molts d’aquests satèl·lits es llançaren en vehicles
estatunidencs que en ocasions transportaven diversos satèl·lits al mateix temps.
L’ augment
de llançaments en una època determinada es pot explicar pels canvis en els usos
dels satèl·lits. Als 70 es va produir un augment dels satèl·lits de
comunicacions, als 90, dels de navegació i en la última dècada augmentaren els satèl·lits
d’usos civils y d’observació terrestre.
 |
| Satèl·lits llançats des de 1957: activitat |
La línia
superior d’aquest gràfic mostra el número total de satèl·lits llançats entre
1957 i 2010. La zona gris mostra com molts dels satèl·lits llançats estan
inactius actualment i l’àrea taronja mostra quants satèl·lits segueixen operatius.
El satèl·lit
operatiu més vell en òrbita és l’Amsat Oscar-7, que fou llançat des de la Base Aérea
Vandenberg en Califòrnia el 15 de novembre de 1974. Es tracta d’un satèl·lit d’òrbita
baixa utilitzat per a la transmissió de ràdio.
En l’àrea
gris estan inclosos un total de 5.428 satèl·lits. Molts d’aquests aparells
inactius són brossa espacial que circumda la Terra. La NASA estima que hi ha aproximadament
19.000 objectes majors de deu anys al voltant del nostre planeta.
 |
| Utilitat dels satèl·lits |
Aquests
gràfics mostren els quatre principals usos dels satèl·lits actualment en
funcionament operats pels EUA, Rússia, la Xina i la resta del món (els
satèl·lits en col·laboració i multinacionals no estan inclosos). El gràfic
mostra que l'ús de satèl·lits depén en gran manera del clima econòmic i polític
de cada part del món.
L'ús
(comercial, estatal, militar o civil) descriu la funció principal del
satèl·lit, però és important tindre en compte que molts satèl·lits són
multifuncionals. Per exemple, un satèl·lit pot tindre aplicacions comercials i
militars al mateix temps. Els satèl·lits comercials són propietat d'empreses
privades. Els seus usos inclouen les telecomunicacions i la radiodifusió.
Els
satèl·lits militars sovint s'utilitzen per a la vigilància, la navegació i les
comunicacions. Els satèl·lits estatals o públics tenen aplicacions com
l'observació meteorològica i científica. Entre els operadors civils destaquen
les institucions acadèmiques.
Aproximadament
dos terços dels satèl·lits actius s'utilitzen per a les comunicacions. La resta
d'aplicacions -navegació, vigilància militar, observació de la Terra,
astrofísica…- abasten entre el 5% i el 7% del total.
Font:
No hay comentarios:
Publicar un comentario