LA CIÈNCIA DE LA
COMPRA
Fer la compra del menjar es possiblement una de les tasques que més es repeteixen al llarg de la nostra vida, i a més una de les més importants.
A aquest article, tractarem de relacionar el
nombre de diners setmanals gastats a comprar menjar, amb el nombre de persones
a la unitat familiar ,el nombre de vegades en la que es reparteix aquesta
compra I una valoració personal sobre 10 de la qualitat dels productes en comparació
amb restaurants.
Les dades han sigut obteses mitjançant enquestes
personals de Google, processades mitjançant Excel i representades mitjançant
StatGraphics.
Ací
podem veure com està repartida la freqüència de diners gastats a una família
amb un histograma.
Al seu
costat podem veure el percentatge de com es divideix el nombre d’integrants de
la família amb un diagrama de sectors.
Podem veure també la relació que té els diners
gastats amb el nombre de persones mitjançant un resum de els factors principals
més importants.
Destaquem com el ser dues persones resulta especialment car en termes de mitja per
persona, i la més econòmica ser 5 amb una diferència molt significativa (menys
de la meitat)
Com és possible que açò passe?
Doncs bé, fent un anàlisi dels productes dels supermercats el que més trobem son
productes amb quantitats grans, més apropiades per a una família de 4 o 5 persones que una de 2.
Si ens fixem amb el nombre de vegades que es
va a comprar i els diners gastats podem veure el següent;
Com es pot veure no hi ha quasi diferència entre el distint nombre de vegades que es va a fer la compra i els diners gastats, a excepció de les 3 compres setmanals el que resulta un poc més car (encara que açò es pot deure a que la majoria de famílies de dues persones compren en 3 dies, per tant anem a comprovar-ho). Açò és podria relacionar amb .que un major nombre de compres resulta innecessari, però es descarta aquesta hipòtesi al veure que les 4 compres setmanals no tenen cap increment de gastament.
Per comprovar la possiblitat d'un error d'interpretació amb l'anomenat abans, realitzam un diagrama de caixa i bigots amb només les families de dues persones
Ha estat una sorpresa veure que el que més es repeteix a les compres setmanals filtrades per a unitats familiars de dues persones te la mitja i la mitjana en 2, i el quartil 1 i 3 estan a una separació quasi idèntica de 1 i 3 respectivament, per tant el resultat anterior NO s’ha vist influenciat per el nº de persones. Per tant recomane no fer tres compres setmanals, ja que estalviaràs temps i diners.
Per tal de donar-li interès, partirem de que
esperem no trobar cap relació amb els diners i la qualitat, ja que aquestes
compres son molt generals, de vegades repetitives, i els productes es veuen
influenciats per el cuiner habitual, a més a més la gent no té tendència a ser
sincera.
(Durant la recollida de dades, molta gent puntuava amb 8, 8.5, 9... Aquesta
gent comprenia quasi el 80% de la població mostral, però al demanar-li que valoraren
amb relació als restaurants visitats recentment trobàvem fins i tot quatres.)
|
VALORACIO PERSONAL |
EDAD |
DINERS/SETMANA |
Recuento |
117 |
117 |
117 |
Promedio |
6,40171 |
42,1197 |
82,9145 |
Desviación Estándar |
1,67672 |
16,5515 |
15,4544 |
Coeficiente de Variación |
26,1917% |
39,2963% |
18,6389% |
Mínimo |
4,0 |
18,0 |
55,0 |
Máximo |
9,0 |
77,0 |
110,0 |
Rango |
5,0 |
59,0 |
55,0 |
Sesgo Estandarizado |
-0,0953108 |
2,11835 |
-0,216237 |
Curtosis Estandarizada |
-2,63741 |
-1,46571 |
-2,31421 |
TAULA PER PODER VEURE COM ESTÀN
REPARTIDES LES VARIABLES
Per poder analitzar si una variable te influència
en altra, utilitzarem la taula ANOVA, que amb el seu P-Value ens indicarà si la variable diners/setmana i edad afecten a valoracio:
ANOVA amb Diners/Setmana
Fuente |
Suma de Cuadrados |
Gl |
Cuadrado Medio |
Razón-F |
Valor-P |
Entre grupos |
172,07 |
48 |
3,58478 |
1,58 |
0,0405 |
Intra grupos |
154,05 |
68 |
2,26544 |
|
|
Total (Corr.) |
326,12 |
116 |
|
|
|
Com podem veure i a diferència de la hipòtesi
inicial, el Valor-P es 0.0405 < 0,05 , el que ens indica que la variable diners /
setmana te un efecte influent directe sobre la variable valoració personal amb
un 95% de confiança.
(Definitivament rere la justificació de la
pregunta i els canvis dels resultats si que la gent ha tractat de ser
el mes objectiva possible)
I ara observarem la variable Edat amb la taula
ANOVA:
Fuente |
Suma de Cuadrados |
Gl |
Cuadrado Medio |
Razón-F |
Valor-P |
Entre grupos |
132,596 |
47 |
2,82119 |
1,01 |
0,4845 |
Intra grupos |
193,524 |
69 |
2,80469 |
|
|
Total (Corr.) |
326,12 |
116 |
|
|
|
I com veieu, els resultats obtesos indiquen que no hi ha una correlació significativa entre Edat i valoració (cosa que deuria d’ocórrer).
Bibliografia:
Enllaç a l’enquesta utilitzada per a la
realització del treball i a l’Excel amb les dades:
“https://forms.gle/dHJAgWhR362URBcy5” (enquesta)
“https://docs.google.com/spreadsheets/d/1abSJzXQe0SzTLeXIwJTQnvNNIJmoUqUp2bsoWa_I2nM/edit?usp=sharing” (Excel)
This article seemed quite interesting to me, thanks Raül for the detailed analysis of the procedures and the detail of providing the excel. Honestly great
ResponderEliminarUn treball complet Raül ,amb gran informació aportada.
ResponderEliminarBuen trabajo, me ha sorprendido el Excel y la encuesta nunca suele aparecer.
ResponderEliminarEn cuanto a la información muy interesante, y se nota un nivel avanzado por ese uso del ANOVA.
En general un gran post.