Anàlisi de les eleccions de 1977

El 1977 es celebraren les primeres eleccions lliures a l’Estat espanyol després de 40 anys de dictadura, es van produir en un moment històric molt convuls, donat, que en els darrers anys la figura de Franco s’havia debilitat, tant per la caiguda a nivell internacional dels regiments autoritaris feixistes, com a nivell nacional les disputes a nivell interior entre el sector immobilista que volia tornar a aplicar les mesures més autoritàries i aquells que volien obrir una miqueta la dictadura reconeixent certes llibertats limitades que l’acostaren al sistema de les democràcies occidentals i a tot això s’havia de juntar el creixement de les mobilitzacions degudes a que els diferents moviments socials antifranquistes anaven agafant cada vegada més força, la qual cosa en moltes ocasions fins i tot portava a la violència en els carrers per actes terroristes de l’extrema esquerra i l’extrema dreta als quals s’havia de sumar la violència policial. Aquesta va ser el convuls context en el qual es van celebrar les eleccions del 77.

Primer de tot caldria analitzar quina fou la participació, veiem que va ser prou elevada, de quasi el 78%. De fet només va ser superada en les eleccions del 82. Aquesta elevada participació s’explica perquè després de 40 anys sense participar en cap procés electoral amb garanties(puix que no es celebraren més que 2 o 3 referèndums que no foren més que per donar al règim un aspecte “democratitzador”) la gent tenia ganes de participar, de decidir sobre quin havia de ser el futur del país, i sobretot volia canvi, volia democràcia, i aquest era un moment històric i una oportunitat única per fer-ho.

Ara cal veure quines foren les tendències de la població, veiem que va guanyar amb un percentatge prou elevat dels vots, 34’44%, la qual cosa va suposar rebre la confiança de més d’un terç dels votants, la UCD, la formació que presidia Suàrez va representar la moderació, el centre-dreta, i en aquest país, diuen els politòlegs, que les formacions que acaben guanyant són les que més s’aproximen al centre. A més cal destacar que la gent no tenia una gran conscienciació política perquè havien sigut 40 anys en els quals no s’havia fet política, s’havien prohibit els partits, els sindicats, la gent no tenia accés lliure a la lectura, per tant no tenia ni idea de quins eren els postulats marxistes o anarquistes, la poca cosa que havien sentit dels moviments revolucionaris havia estat les crítiques que s’inoculaven en la població a través de l’educació i els mitjans de comunicació. Per tant el discurs que més els va convèncer era el que venia moderació, assegurava que portaria amb ells la pau en els carrers, que representava la transició mesurada, etc.

Pel que fa a les formacions d’esquerres, el PCE i el PSOE el que observem és que van obtindre uns resultats molt favorables, sobretot tenint en compte que s’havien tractat de partits prohibits que havien hagut de viure en la clandestinitat, doncs treure uns resultats tan bons és com a mínim sorprenent. En el cas del PCE, que en la seua història després de la dictadura, només en 1982 va treure un millor resultat electoral, fins i tot resulta més sorprenent, perquè van ser el partit més perseguit durant tota la dictadura i la seua participació en les eleccions no va acceptar-se fins l’últim moment, la qual cosa va dificultar tot el procés de preparació de la campanya electoral. Estos resultats el que mostren és que evidentment, els que més ganes tenien de votar i de canviar les coses eren els que més van patir les conseqüències de la repressió franquista, els que van haver d’exiliar-se o viure en la clandestinitat, i ara tenien una oportunitat real de canviar les coses des de dins i acabar amb el franquisme.

Resulta prou sorprenent també el baix resultat que va obtenir Alianza Popular, de fet el seu pitjor resultat(perquè després es va transformar en el PP i ha governat el país durant molts anys) i a més tenint en compte que era el partit que representava bàsicament les idees conservadores, de la religió, la família, etc. Que eren bàsicament les mateixes que tenia el règim i que s’havia dedicat a inocular en la població durant dècades.

Pel que fa als partits nacionalistes es veu una menor participació, que en eleccions posteriors, de fet molt menors que els que han obtingut els equivalents actuals en les últimes eleccions, això es degué segurament a una falta de consciència de poble deguda a que com les llengües distintes del castellà estaven prohibides, es perdé difusió del català, l’esukera i el galeg, i sense llengua no hi ha consciència nacional, a més a més segurament per la repressió patida volien fer servir el vot útil perquè prioritzaren l’eixida del franquisme al purisme ideològic.

En conclusió, aquestes eleccions tan històriques que van suposar la passada del franquisme a la democràcia i l’elaboració de la constitució del 78; representen un posicionament de l’electorat al centre i a l’esquerra, és a dir que el que hi havia sobretot era voluntat de canvi, de deixar arrere tota la misèria i repressió que va portar la dictadura.