Evolució de l'ús del valencià

Anàlisi de l'evolució del valencià als territoris històricament valencianoparlants

La llengua catalana s'ha vist sacsejada des del moment en el qual es va produir la unió de les corones de Castella i d'Aragó, des de llavors s'ha vist immersa en un procés de substitució lingüística on la llengua dominant(la castellana) ha anat llevant poder a la catalana, a banda d'aquest procés "natural" d'evolució de les llengües s'han de sumar altres procesos "artificials" que han intentat acabar amb la nostra llengua, com van ser els Decrets de Nova Planta de 1707 promulgats per Felip V, o tota la política lingüística durant el franquisme que va prohibir l'ensenyament i va perseguir l'ús de qualsevol llengua que no fóra el castellà. Si bé en territoris com Euskadi o Catalunya degut al major moviment nacionalista i a veure reconegudes les seues autonomies abans de l'inici de la dictadura, el basc i el català a estos dos territoris aconseguí sobrerviure millor que a altres com les Illes Balears o el País Valencià, on la població va acceptar amb major facilitat la renúncia a la llengua pròpia, per això estudiarem quina ha estat l'evolució del valencià i quina era la situació concreta a tot el País Valencià al 2008 i l'actual concretament a la ciutat de València.

Aquestes dades ens mostren quina ha estat l'evolució en dues dècades de l'ús del valencià als territoris típicament valencianoparlants. El que demostra és que al cap de tots aquests anys, s'ha remarcat la presència del castellà, és a dir el procés de substitució lingüística que porta doant-se més de 5 segles s'ha afermat. El que podem deduir és que si bé ha augmentat la població bilingüe la qual cosa és una molt bona notícia, és una mala que aquest creixement haja sigut en detriment d'aquells que utilitzen el valencià front a un reforçament dels que usen només el castellà.

Front a la situació general, podem deduir diverses conclusions, per una banda que el problema de la nostra societat no està en l'ensenyament del valencià, perquè la gent considera que sí l'entén, el nostre problema es troba en la concienciació, perquè la gent no sap valorar la riquesa que suposa tindre a l'abast dues llengües, consideren el valencià una cosa menor, que queda relegada a l'ús vulgar durant les falles o que es una cosa de poble. El que sí resulta alarmant és el baixíssim percentatge de persones que el saben escriure, podria dri-se que este percentatge pot entendre's per més de 40 anys en els quals no es va ensenyar el valencià, ni es podia llegir, només es transmitia de pares a fills, i fins que no es va instaurar la democràcia no es va tornar a ensenyar a nivell formal; però no és així, perquè si mirem les dades actualitzades al 2015, és un pecentatge fins i tot menor:

Pel que fa a la ciutat de València, sempre ha estat un lloc de tendència castellanoparlant, pel fet de ser la capital i per l'autoodi lingüístic que s'ha instaurat en la nostra societat. Però és vergonyós veure com malgrat que un 26% de la població afirma poder parlar-ho perfectament, és només un residual 1% qui l'usa de manera habitual, situant-nos a la cua de tots els territoris on coexisteixen dues llengues.

Les dades han sigut extretes de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Valencià
Que pren les dades d'un estudi de la Generalitat de Catalunya:
https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/dades_i_estudis/dades_estadistiques/estadistica_poblacio
I les dades de la ciutat de València s'ha extret d'aquesta notícia: https://www.levante-emv.com/valencia/2019/09/22/1--ciudadania-habla-habitualmente/1924371.html