Evolució de l'ús del valencià

Anàlisi de l'evolució del valencià als territoris històricament valencianoparlants

La llengua catalana s'ha vist sacsejada des del moment en el qual es va produir la unió de les corones de Castella i d'Aragó, des de llavors s'ha vist immersa en un procés de substitució lingüística on la llengua dominant(la castellana) ha anat llevant poder a la catalana, a banda d'aquest procés "natural" d'evolució de les llengües s'han de sumar altres procesos "artificials" que han intentat acabar amb la nostra llengua, com van ser els Decrets de Nova Planta de 1707 promulgats per Felip V, o tota la política lingüística durant el franquisme que va prohibir l'ensenyament i va perseguir l'ús de qualsevol llengua que no fóra el castellà. Si bé en territoris com Euskadi o Catalunya degut al major moviment nacionalista i a veure reconegudes les seues autonomies abans de l'inici de la dictadura, el basc i el català a estos dos territoris aconseguí sobrerviure millor que a altres com les Illes Balears o el País Valencià, on la població va acceptar amb major facilitat la renúncia a la llengua pròpia, per això estudiarem quina ha estat l'evolució del valencià i quina era la situació concreta a tot el País Valencià al 2008 i l'actual concretament a la ciutat de València.

Aquestes dades ens mostren quina ha estat l'evolució en dues dècades de l'ús del valencià als territoris típicament valencianoparlants. El que demostra és que al cap de tots aquests anys, s'ha remarcat la presència del castellà, és a dir el procés de substitució lingüística que porta doant-se més de 5 segles s'ha afermat. El que podem deduir és que si bé ha augmentat la població bilingüe la qual cosa és una molt bona notícia, és una mala que aquest creixement haja sigut en detriment d'aquells que utilitzen el valencià front a un reforçament dels que usen només el castellà.

Front a la situació general, podem deduir diverses conclusions, per una banda que el problema de la nostra societat no està en l'ensenyament del valencià, perquè la gent considera que sí l'entén, el nostre problema es troba en la concienciació, perquè la gent no sap valorar la riquesa que suposa tindre a l'abast dues llengües, consideren el valencià una cosa menor, que queda relegada a l'ús vulgar durant les falles o que es una cosa de poble. El que sí resulta alarmant és el baixíssim percentatge de persones que el saben escriure, podria dri-se que este percentatge pot entendre's per més de 40 anys en els quals no es va ensenyar el valencià, ni es podia llegir, només es transmitia de pares a fills, i fins que no es va instaurar la democràcia no es va tornar a ensenyar a nivell formal; però no és així, perquè si mirem les dades actualitzades al 2015, és un pecentatge fins i tot menor:

Pel que fa a la ciutat de València, sempre ha estat un lloc de tendència castellanoparlant, pel fet de ser la capital i per l'autoodi lingüístic que s'ha instaurat en la nostra societat. Però és vergonyós veure com malgrat que un 26% de la població afirma poder parlar-ho perfectament, és només un residual 1% qui l'usa de manera habitual, situant-nos a la cua de tots els territoris on coexisteixen dues llengues.

Les dades han sigut extretes de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Valencià
Que pren les dades d'un estudi de la Generalitat de Catalunya:
https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/dades_i_estudis/dades_estadistiques/estadistica_poblacio
I les dades de la ciutat de València s'ha extret d'aquesta notícia: https://www.levante-emv.com/valencia/2019/09/22/1--ciudadania-habla-habitualmente/1924371.html

L'engany amb les dades

L'engany amb les dades

Vivim en la societat de la tecnologia, per al bé i per al mal que això comporta, tenim al nostre abast tota la informació que vulguem, però això també unes conseqüències negatives, perquè acabem tenint un sobreexcès d'informació i és molt més fàcil que arriben a nosaltres notícias falses que s'han fet simplement amb l'objectiu de difamar i desligitamar alguna persona, moviment, etc. Les 'fake news' han crecut un 365% i ho hem vist amb la situació crítica del coronavirus(un 33% més de 'fake news ' per dia respecte de les mateixes dates l'any passat), que fins i tot la Guàrdia Civil ha hagut de crear una unitat per lluitar contra elles o empreses com Facebook que han abogat en totes les seues xarxes socials per perseguir aquestes pràctiques. Veiem com les xarxes socials s'han convertit en un espai perfecte per fer propaganda i els partits no han tardat en adaptar-se a elles i aprofitar aquest altaveu gratuit que suposen. Però el perill que té la immediatesa de les xarxes socials és que com ho volem tot a l'instant, no contrastem la informació, llegim un tuit i l'acceptem com una veritat absoluta, no ens molestem en verificar l'autenticitat del seu contingut. A continuació veurem tres casos on les dades s'han venut amb interessos partidistes sense fer honor a la veritat:

1-Gràfics  al programa d'Ana Rosa i Espejo Público:
Tant Ana Rosa com Espejo Público són programes "informatius" matinals, on es fan tertúlies sempre de temes d'actualitat que quasi sempre orbiten sobre les últimes notícies polítiques. Però són realment programes que destaquen per sesgar opinions i difamar a l'esquerra en general, sobretot des que està en el govern o al moviment independentista català, moltes vegades tirant mà de notícies o testimonis falsos. Ara veurem un parell de casos en els quals estos programas han mostrat uns gràfics que falten a la veritat:

En el cas d'Espejo Público es tracta d'un gràfic (antic, veiem que encara està Rajoy) sobre una enquesta del País respecte a qui prefirien de president,els 3 últims sí que són correctes, ja que se'n va una separació xicoteta del 5 i 6% així ho mostra també el gràfic, però després si atenem a la diferència entre Sànchez i Rivera, que realment només se'n van un 9%, però en el gràfic apareix com que Rivera tinga més del doble que Sànchez.

I en el cas d'Ana Rosa és més actual, té a veure amb la crisi del coronavirus, de la qual no podia estar-se d'aprofitar-la amb interessos polítics. Es veu que realment la part que ocupen els contagiats sí que estaria bé, però els morts que són menys que els recuperats, en el gràfic apareixien a l'inrevès. De fet els morts que eren menys de 14000 en la gràfica apareix com uns 50000, i en el cas dels recuperats, poc més de 43000 apareix com uns 10000.

2-El referéndum català

Quan l'1 d'octubre del 2017 es va celebrar el referèndum d'autodeterminació, les autoritats catalanes, de partits independentistes, van voler vendre les dades com un èxit rotund, on havia guanyat per ampla majoria el sí front al no. Cosa que és certa, no se'ls pot acusar de mentir, perquè el resultat va ser un 90% de vots favorables. Però a on està el problema aleshores? Perquè la paticipació va ser bastant baixa, del 43%, però tampoc és una dada que escandalitze, tenint en compte la tendència de menor participació electoral que hi ha a l'Estat Espanyol. Però el problema és que es va voler vendre com una votació de tota la població catalana, i per molt que tots els catalans tenien dret a votar, la realitat va ser ben diferent, i és que els partits espanyolistes van promoure el boicot a este referèndum mitjançant la no participació en ell. Llavors no va ser una mostra representativa com van pretendre els parits independentistes, perquè només tingué en consdieració l'opinió del sector independentista.

La política és una part molt important en les nostres vides, perquè al cap i a la fi les decisions que prenguem en eixe àmbit ens van a afectar de manera directa. Hem vist tres caos en els quals s'ha aprofitat l'objectivitat que transmeten les dades, els gràfics i percentatges per vendre una idea que realment és falsa.
Aleshores almenys, abans de compartir informacions falses o creure'ns-les tinguem la honradesa no només amb la societat, sinó amb nosaltres mateixos i verfiiquem la informació que ens estan donant, les dades que ens mostren els polítics com a veritats absolutes, perquè el més segur és que les hagen tergiversat d'alguna manera per tal de vendre com a objectiu el que ha estat una anàlisi partidista i per tant subjectiva.